Monòleg Buenafuente
http://www.youtube.com/watch?v=dsV6Toln-kY
Monòleg Berto
www.youtube.com/watch?v=JQlffMeSJ2g
http://www.youtube.com/watch?v=DHg0OBTkjKg
Video Laura i Joel Practica Treball 2
Monòleg Buenafuente
http://www.youtube.com/watch?v=dsV6Toln-kY
Monòleg Berto
www.youtube.com/watch?v=JQlffMeSJ2g
http://www.youtube.com/watch?v=DHg0OBTkjKg
Video Laura i Joel Practica Treball 2
S’adreça a tots els lectors de diaris i sobretot a gent interesada per el regne animal. També está adreçada a persones que son lectors habituals d’aquest diari i s’interessen per el producte que estan ofertant.
Intenten convencer a l’oient sobre l’adquisició del producte. En crear la necesitat de poseir-ho utilitzant paraules com, espectacular, la millor obra del món... Que donen aire de exclusivitat a la col·lecció.
S’adequa millor a la radio sense cap dubte. S’insisteix molt en la paraula “animal”:
Trobarás tot el regne animal [...] apendre a coneixer i a estimar els animals...
Aixó dona a veure que es un producte radiofonic tant que l’oient selecciona les paraules que vol escoltar i les demés les elimina. Per això es important remarcar que l’enciclopedia en DVD es d’animals. Si fos un producte audiovisual no caldría repetir tant la paraula doncs totes les imatges estaríen relacionades amb el regne animal.
La macroestructura d’aquest text es molt simple, doncs el text en sí son les idees principals, les que han de ser escoltades per l’oient, no hem d’oblidar que la intenció del text es persuadir a la persona que ho está escoltant. De totes formes, la macroestructura conté similituds a les estructures informatives:
La primera frase conté la presentació dels fets: “Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal”.
La 2ª i 3ª frase equivaldrien al cos i al context de la notícia, són frases on s’explica i es contextualitza l’anunci de la 1ª frase.
Per finalitzar, l’última frase equivaldria a la redundància de la notícia. Recorda que el producte és de La Vanguardia, provocant que l’anunci sigui rodó i remarcant el tipus de producte.
La sintaxi utilitzada en la microestructura es adecuada per a un medi audiovisual
Hi ha frases locutivament sencilles i molt curtes, encara que cap frase segueix l’estructura sintàctica que recomana el llibre.
Exemple: “Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal” : primer s’utilitçen els complements, després el subjecte i el verb.
La nostra proposta: Trobaràs tot el regne animal dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia.
El llibre recomana tenir cura a l’hora de introduir xifres, encara que en aquest cas están ben introduides doncs no son dificils de locutar ni hi son en excés.
Text 4
La manera amb que aquest text intenta afavorir que la locución soni espòntania i natural és utilitzant un llenguatge clarament col.loquial, fent servir paraules molt properes i utilitzades per l’oïent.
La funció d’aquest text és informativa, donant a conèixer quines són les notícies del dia.
El públic al qual va adreçat és un públic de ràdio, general, que abarca a tots aquells adults als quals arriba l a emissió del programa.
En aquest cas la relació que s’intenta establir amb el públic és una relació propera i amistosa.
Aquest tipus de redacció és adequada per a ser locutada en ràdio.
La macroestructura és correcte en quan a l’aparició en ordre de les notícies. En Canvi, pel que respecta a la redundància, no apereix en el text. Aquesta és necesaria en un text radiofònic, ja que és fonamental per a facilitar la comprenssió de l’oïent.
La microestructura té un problema, en quant a frases que són massa llargues. Per exemple: “Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsión del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el de Diumenge de Rams.”. Enlloc de fer una frase de casi quate línies es podria dir el mateix de manera més breu: “Milers de persones començaran avui les vacances per això anirem de seguida a la previsión meteorològica”.
Text 5
Les frases que utilitza el text 5 son molt curtes. De forma que son molt adients per a la locució i així evitar que el locutor s’entrabanqui o hagi de fer pauses per agafar aire.
Podríem confondre aquest text amb un de dramàtic, encara que en realitat la seva funció sería més informativa que no pas narrativa o dramàtica. No s’utilitza cap tema de actualitat, el text ens parla sobre una introducció a la vida de Andreu Nin.
El text va dirigit a un perfil de públic específic segons la bibiliografía consultada (Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio Bosch comunicación.
Estableix una relació social amb el públic, no ni hi ha una relació extreta entre emissor i receptor tal i com ens explica el llibre de Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. El locutor fa el paper de narrador omniscient sense implicar a l’oient en la història.
Creiem que el text sería mes adient per a la televisió. S’asembla més a una narració de un documental sobre la vida d’Andreu Nin.
Aquest text no planteja un perfil amb una macroestructura radiofònica. No existeix un plantejament amb la notícia més important, no té un desenvolupament i per finaltizar no es redundant.
Les oracions escrites per a aquest text tenen una llargada idònea per a ser locutades. Encara que, hi han massa oracions compostes. Si aquestes oracions passaren de ser compostes a ser simples la locució sería encara més sencilla.
Exemple: La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional.
La nostre proposta: La Revolució Russa encara el va fascinar més. Nin va marxar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional.
Per concordar la frase s’ha tingut que afegir un subjecte. D’aquesta manera el locutor s’assegurará que no s’entrabancará i la frase será més entenedora per a l’oient.
S’utilitzen algunes hipèrboles que poden dificultar la comprensió del text a l’oient. Podem veure l’exemple a la seguent frase:
Exemple: I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors.
La nostre proposta: Els seus perseguidors van arribar fins a la revoltada Barcelona de la Guerra Civil.
Text 6
La manera que aquest text intenta afavorir que la locución soni espontània i natural és donant una información d’interès general utilitzant un llenguatge entenedor, sense utilitzar tecnicismes. En ocasions, fa servir paraules d’àmbit col.loquial com per exemple “És normal que el pes de la neu doblegui les torres elèctriques com si fossin de mantega?”
La funció d’aquesta redacció és una funció informativa i crítica social.
S’adrecen a la gent que s’ha vist afectada per les últimes nevades, i també, als responsables de que la situación hagi estat caòtica.
S’estableix una relació de comprensió envers el públic i de crítica al govern.
És una redacció que al mitjà que s’adqüa millor és la premsa escrita.
Aquest text no planteja un perfil radiofònic, i no fa servir la macroestructura proposades per aquest tipo de redacció. No hi ha el plantejament d’una notícia pricipal amb una redudància que recordi els fets.
La microestructura d’aquesta redacció és bastant correcta, tret d’algunes frases massa extenses que trobem al llarg del text. Un exemple seria l’inici de la notícia: “Catalunya aspira a ser un país moderna amb bones infraestructuras, però n’hi ha prou que es declari una crisi, com el temporal de dilluns passat, perquè la realitat es presenti amb tota ”
Bibliografía
Per a la elaboració d'aquest treball s'ha fet servir la bibliografía següent:
HUERTAS A I PERONA JJ (1999)
Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio.
Apunts de classe
Powerpoints de l'assignatura (Campus virtual)